Manhana de San Juan-
L die bieno mesmo a calhar... L San Juan, la fiesta de l solestício de berano... ye un die que ten mais que sardinas, porros alhos, martielhos i balones... Na Tierra de Miranda abúltian muitas cuontas acerca deste die, que un die fui "mágico". Era pul San Juan que uas moças guapas i chenas de riqueza, que le chamában Ancantos, salien al mundo de la giente mortal a spera que algun baliente les quebrasse l ancanto, l "fatum" que carregában a las cuostas. An troca de tal balentie recebien muitas riquezas. Poucos écran ls balientes! Pul San Juan, habie pessonas que las bien a pendáren ls sous pelos de ouro al pie de peinhas, lhapes, piçarras, rigueiros, fuontes i bielhas. Outras fazien rugir ls telares de ouro, onde urdien guapas telas feitas cun esse minério. Habie-las q'éran afamadas questureiras i buonas filadeiras. Habie-las assustadores i que metien grima, pus éran meio mulhieres, meio queluobras ó solo queluobras. Tamien habie filos de ouro que aparecien a la tona de la auga an alguas fuontes...pula manhana...pul lhuçque-fusque! Era un tiempo an que la giente mais bielha i sabedora iba, neste die de San Juan, pa l monte, a saber de las yerbas pra fazer las melhores malzinas pra sanar las maleitas de todo l anho! Siempre pul San Jan, pula manhana...pul lhuçque-fusque... YE ESTE L MIU SAN JUAN
|
|